Presoner de l’hivern aborda, i reflexiona, sobre el pas del temps i l’enyor dels comiats. L’hivern, el fred, com a metàfora de les cendres del foc de la vida que el temps s’endugué. El poeta, amb les paraules, com formigues negres, desitja arreplegar tots aquests fragments de memòria -personal i col·lectiva- dins l’espai breu, i alhora intens, del poema.
És un llibre d’històries i una història de llibres. I és, més que res, la història d’un llibre, un estrany exemplar de La Odissea que és fora de la història, un llibre d’un altre temps, una edició exhaurida. Aquest llibre es comprat pel protagonista a la fira del llibre de València, i llegint-lo se n’adona que en arribant a cert
Al més pur estil de Roald Dahl, aquestes quatre històries amb un final desconcertant pretenen retre un homenatge als Relatos de lo inesperado, on no falta la íntriga i cap cosa és el que sembla.«Cap cosa és el que sembla i, si no,atreveix-te a llegir aquestes històriesper poder dir el contrari»