Presoner de l’hivern aborda, i reflexiona, sobre el pas del temps i l’enyor dels comiats. L’hivern, el fred, com a metàfora de les cendres del foc de la vida que el temps s’endugué. El poeta, amb les paraules, com formigues negres, desitja arreplegar tots aquests fragments de memòria -personal i col·lectiva- dins l’espai breu, i alhora intens, del poema.
És un llibre d’històries i una història de llibres. I és, més que res, la història d’un llibre, un estrany exemplar de La Odissea que és fora de la història, un llibre d’un altre temps, una edició exhaurida. Aquest llibre es comprat pel protagonista a la fira del llibre de València, i llegint-lo se n’adona que en arribant a cert